Aquest és un espai
familiar -tal i com es pot comprovar a la fotografia, tots units i celebrant un gol de Soldado- obert a l’afició valencianista, als interessats en eixe
esport-espectacle que és el futbol i, en general, a tots aquells que saben que
el futbol pot provocar sentiments que no necessàriament som capaços d’explicar
de manera racional.
Dins uns mesos es compliran vint anys de
presència continuada a Mestalla.
Han passat anys, han passat jugadors, han passat entrenadors, han passat presidents; hem gaudit i hem patit, ens hem divertit i hem eixit de Mestalla amb un disgust dels mil dimonis, però hem tornat. I cada any renovem l’abonament amb il.lusió, amb ganes de veure triomfar els nostres, amb l’aspiració de mantindré eixe espai de complicitat, de mantindré eixe impuls d’abraçar-nos quant marquem un gol important, de sentir-nos membres d’un grup de persones molt transversal quant a la seua ubicació social, que durant dues hores cada quinze dies ens ajuntem a les grades del vell estadi de Mestalla. Tots volem passar una bona estona i procurem deixar a la porta les nostres preocupacions, tot i que –en el millor dels casos− estaran esperant-nos a l’eixida.
Han passat anys, han passat jugadors, han passat entrenadors, han passat presidents; hem gaudit i hem patit, ens hem divertit i hem eixit de Mestalla amb un disgust dels mil dimonis, però hem tornat. I cada any renovem l’abonament amb il.lusió, amb ganes de veure triomfar els nostres, amb l’aspiració de mantindré eixe espai de complicitat, de mantindré eixe impuls d’abraçar-nos quant marquem un gol important, de sentir-nos membres d’un grup de persones molt transversal quant a la seua ubicació social, que durant dues hores cada quinze dies ens ajuntem a les grades del vell estadi de Mestalla. Tots volem passar una bona estona i procurem deixar a la porta les nostres preocupacions, tot i que –en el millor dels casos− estaran esperant-nos a l’eixida.
Mentre estem dins aplaudirem, riurem i
cantarem si les coses van bé; o xiularem o callarem avergonyits si estem
fent un d’aquells partits que ens fan dir allò de no torne més.
Malgrat això, sempre tornem a eixa concentració humana de valencianisme real de
tot el nostre territori. Autobusos d’aficionats que venen del nord i del sud
del país; cotxes plens d’amics i familiars que se’n fan molts kilòmetres per
seure a Mestalla; socis i seguidors del cap i casal, tots agafem cadira mentre
esperem que el nostre València es comporte com una orquestra de virtuosos
sobre la gespa.
En som quatre valencianistes. Per tant, quatre seran les mans que podran escriure individualment en aquest bloc, tot i que hi haurà textos dels quals tots quatre podrem ser considerats com a autors. Ens identificarem com a JA, HA, FA i JAA.
En som quatre valencianistes. Per tant, quatre seran les mans que podran escriure individualment en aquest bloc, tot i que hi haurà textos dels quals tots quatre podrem ser considerats com a autors. Ens identificarem com a JA, HA, FA i JAA.
2 comentaris :
Benvingut al món blogger valencianista. M'agrada vore que ja no seré l'únic en escriure en valencià. Sort per al projecte, el enllaçe a la meua llista de blogs i el seguiré.
Gràcies Valent, per la benvinguda. També hem posat el link al teu bloc. Seguimrem en contacte, doncs.
Publica un comentari a l'entrada