Partit de Copa a Saragossa: millor el resultat que el joc.

Foto Superdeporte

El València va vèncer anit a La Romareda al conjunt local per zero gols a dos. No va ser un partit dels que fan afició, però com que es tractava de tornar amb un bon resultat per al partit de Mestalla, els xicots de Marcelino poden dir allò de missió complida.

El míster asturià va fer força rotacions tant per donar descans als titulars habituals, com per a oferir minuts als que volen demostrar que tenen lloc en el València. Per això, amb Jaume sota els pals, la defensa va ser Lato i Nacho Vidal pels laterals i Paulista i Vezo com a centrals. També el centre del camp va comptar amb un titular, Parejo, qui va estar acompanyat per Pereira pel centre i Maskimovic per l’esquerra i Nacho Gil per la dreta. Davant, Santi Mina, lluitador com sempre però sense destacar, i l’inèdit Fabián Orellana que va tindre poc més que un bon xut que obligà el porter aragonés a fer la millor parada de la nit.

El València va jugar com ara és la marca de la casa: defensa sòbria i ferma, Parejo al timó, i els laterals i els interiors desplegant-se en atac, especialment interessats els homes del mig del camp en recuperar pilotes dels contraris per a atacar amb la màxima velocitat possible. Ahir, a Saragossa, va funcionar millor la banda dreta que l’esquerra, particularment amb un Nacho Gil molt incisiu, que va tindre un parell d’ocasions clares que no va resoldre per mala fortuna.

Els de Mestalla, ja ho sabem, no pateixen massa per tindre el baló, però intenten sempre astuts furtar-lo o forçar els errors dels contraris. Tot amb tot, encara que el Saragossa -també amb un equip de circumstàncies perquè per a d’ells la seua guerra és la lliga-, va plantar cara, els valencians van tindre el partit controlat quasi des del principi fins a que l’àrbitre va xiular el final. Diguem quasi perquè en el millor contracop dels aragonesos, la parella d’atacants brasilers va estar brillant: amb una pilota en profunditat a l’esquena de Lato, Vinicius va posar-li-la a Rai, qui entre els dos centrals del València va rematar de cap però no va trobar porta per centímetres. El marcador era 0-0, i la sort va somriure als de Mestalla.

La segona part va ser encara més favorable per als de negre i taronja, tret d’alguns minuts en la franja central, però així i tot l’atac –Mina i Orellana- no aconseguien espantar la defensa dels de casa. No tenien el seu dia els homes de davant i intentaven una vegada i altra fer parets molt complicades en la frontal de l’àrea. Marcelino va decidir que entraren tres titulars indiscutibles: Rodrigo, Guedes i Soler.

No és que es produirà un canvi espectacular, però òbviament son tres homes que només amb la seua presència ja influeixen negativament en els contraris. Estava clar que Marcelino no volia tornar d’Aragó sense marcar i haver de resoldre eixa papereta a Mestalla.

En un corner de pissarra, Parejo va cedir a Maskimovic qui li la torna al de Coslada. Aquest la va posar de rosca sobre l’àrea menuda i Rodrigo –que està en ratxa- va rematar de cap sense que el porter del Saragossa poguera fer res. Pocs minuts després, però ja en el descompte, Nacho Gil va lluitar amb fe per una pilota i dins l’àrea va ser derribat pel lateral aragonés: penalty, va xiular l’àrbitre. Parejo, amb col·locació i potència, tranquil com sempre, va fer el segon gol. Un excel·lent resultat per a la tornada a Mestalla.