Una derrota que cou i fa vergonya a Las Palmas.

Foto Superdeporte

Quedarà per a la memòria dels aficionats del València CF el que va fer anit a Canàries Gabriel Paulista. ¿Com és possible que un professional perda els papers de la forma que va fer-ho quan l’àrbitre va xiular un penal contra el seu equip per una mà seua dins de l’àrea? El brasiler va comportar-se com un amateur de poca volada, com un infant descontrolat i agressiu que bramava i bramava davant el col.legiat. Aquest, primer li’n va traure una targeta groga, però el brasiler va continuar, roda i volta, gesticulant violentament i bramant-li no saben exactament què. La bona qüestió és que l’home de xiulit no va tindre més remei que expulsar-lo per segona groga. Si no ho hagués fet, mai hauria pogut expulsar cap altre jugador per protestar en allò que li reste de carrera com a jutge futbolístic.

Paulista no va pensar ni en el partit del que encara quedaven quasi quaranta minuts, ni en els seus companys, ni en el partit de dissabte vinent contra el Reial Madrid... Gabriel Paulista no va pensar en res. Va fer reiteradament com que anava a menjar-se a mos redó a l’àrbitre. Cap company, cap ni un va tindre els galons com per a apartar-lo en veure la primera targeta. Va ser una situació vergonyosa, es mire com es mire.

El València jugava davant el cuer, que no havia guanyat des de feia setmanes, tot i el canvi d’entrenador. Havia eliminat Las Palmas en la Copa feia no res, amb un balanç magnífic de gols. A més, l’Atleti de Madrid havia empatat en casa contra el Girona, el mateix que la setmana passada li’n havia fet sis gols als canaris. Era el moment de retallar distàncies amb els de Simeone i de, pràcticament, sentenciar als de Paco Jémez. Doncs no va eixir bé la cosa.

I això que el partit es va posar d’allò més que favorable quan Santi Mina va marcar abans d’arribar al minut cinc. Després d’un primer remat d’una pilota servida des del córner per Nacho Gil, que va rebutjar amb problemes el porter canari, vingué un segon remat molt paregut. Aquesta vegada a gol. Després, el gallec encara va enviar una pilota al pal, rere de superar l’eixida del porter contrari. El València atacava, l’equip funcionava, tot i que amb més errors no forçats del compte i amb una preocupant falta de contundència amb les pilotes defensives.

En una d’aquestes, a penes deu minuts després d’avançar-se els de Marcelino, Las Palmas igualà el marcador. Jonathan Viera, que és l’home que fa funcionar al Las Palmas, i al que el València no va saber controlar, marcà a boca de canó en una jugada que ell mateix havia encetat pel carril del vuit. La passivitat dels defensors va permetre que el canari entrés fins a la cuina i afusellés Neto, qui no va poder fer absolutament res. Tot amb tot, el primer temps va ser del València, i això que els de Jémez jugaven amb una intensitat que feia pensar que en la segona part no aguantarien el ritme, i seria l’hora de finiquitar-los.

Doncs no van acomplir-se els presagis. Al poc de l’inici de la segona part vingué el penal i l’absurda, estúpida i lamentable auto expulsió de Gabriel Paulista. Arran del minut 52, els de Mestalla van caure víctimes d’una pajara monumental.

Marcelino va decidir arriscar, i va mantindré una defensa de tres, fent entrar a Guedes, Vietto i Zaza. No va servir de res. L’equip no donava senyals de recuperació, estava KO. No n’hi havia forma de passar del mig del camp, de que arribaren pilotes en condicions als homes de davant. I la defensa, ara sota mínims, continuava regalant segones i terceres jugades als canaris.

Rubén Vezo va rebre la segona groga i, per tant, va marxar camí dels vestidors. Viera manava en el centre del camp i movia el seu equip sense que cap jugador del València sabés com parar-lo.

Els de Marcelino van evidenciar que no n’hi havia un líder sobre el terreny de joc. La impotència i els nervis van determinar la mitja hora final del partit. Cap jugador va assumir la responsabilitat d’organitzar els seus companys; cap jugador va saber respondre a allò que el partit exigia: fer-se amb el control de la pilota i aprofitar l’ansietat que es respirava entre els jugadors i també entre l’afició canària.

Els canvis de Marcelino no van funcionar. Vietto a penes entrà en joc. Zaza va veure una groga abans d’entrar a jugar, en una altra acció infantil. Guedes, al seu tomb, va lluitar per la seua banda, i l’àrbitre va permetre que el colpejaren amb duresa en diverses ocasions.

Una ocasió magnífica desaprofitada de cara a la classificació, i un comportament injustificable de Gabriel Paulista, que no sols va deixar al seu equip en inferioritat numèrica tota la segona part, sinó que veurem qui juga de central dissabte vinent contra Cristiano, Benzema, Isco, Bale i companyia. Im-per-do-na-ble i im-pre-sen-ta-ble, l’actuació del central brasiler.