Una victòria treballada davant un bon Girona.

Foto Levante-EMV

Els qui programen els partits cada setmana han de quedar-se molt a gust, especialment en aquelles ocasions com la d’ahir: obligar els aficionats a triar entre celebrar com cal el Dia de Reis i anar a Mestalla a les quatre de la vesprada és, quasi, sadisme. Per aquesta raó van haver tantes absències a les grades de l’estadi de l’Avinguda de Suècia. De fet, ahir tornaren els càntics de “Tebas, ves-te’n ja”, dedicats al responsable d’aquest calvari d’horaris que patim.

La vesprada, a més, aconsellava dedicar-la a moltes coses però no a passar-se dues hores a la intempèrie. Tanmateix, els que van acudir a la cita futbolera van eixir contents de Mestalla, tant per la victòria com per que no havia estat gens fàcil doblegar un Girona que va plantar cara i que es va posar per davant al marcador només començar el partit.

Els xicots de Marcelino, ahir de nou a la banqueta després el seu accident de cotxe, van saber pegar-li la volta al marcador i, encara que els catalans no es van donar per vençuts en cap moment, especialment en la segona part van fer-se amb el partit.

Amb absències destacables com les de Montoya, Soler i Zaza, l’equip va treballar de valent. Kondogbia i Parejo van fer un bon partit des del centre del camp, i les ales atacants van oferir un rendiment molt desigual: excel·lent la banda esquerra amb Gayà i Guedes; menys encertada la dreta, on Vidal i Pereira no van tindre la desitjable presència ofensiva i, a més, van patir el que no està escrit per subjectar a Mojica, un lateral d’excel·lents formes i maneres. Darrere, la parella de centrals està tenint massa problemes amb les pilotes aèries, massa. Algú hauria de preguntar-se a Paterna com és possible que Portu, amb la seua escassa estatura, marcara de cap el gol del Girona. El xicot va demanar perdó a la grada en tres ocasions, recordant-nos la seua formació en el València.

Pereira, millor en atac que col·laborant en defensa, tampoc se’n va eixir, com Santi Mina, al que no se li pot negar que lluita com un gladiador. De fet, quan va ser substituït feia estona que donava senyals d’estar materialment exhaust. Més encertat encara que massa intermitent Rodrigo, però el que realment va marcar ahir la diferència va ser, una vegada més, Guedes.

Extraordinàriament vertical, incisiu durant els noranta minuts, desequilibrant, una amenaça constant per a la defensa catalana, Guedes va fabricar el gol de l’empat: vint minuts després del gol de Portu, desbordà sense contemplacions el seu marcador, Maffeo, se’n va anar sobre la ratlla i des d’allà va fer el que en diuen passe de la mort. Ho va fer amb potència i, tot i que la pilota no li va arribar a un company, va tocar en un jugador del Girona i anà dins la porteria. Potser el València va merèixer més en la primera part, però el porter del Girona va estar magnífic en un parell d’intervencions, una desviant un gran xut de Guedes, precisament; i, en segon lloc, l’àrbitre Fernández Borbalán es va menjar un penal claríssim sobre Rodrigo.

Potser influït per aquest error, el del xiulit va ser més sensible quan Gayà va ser enderrocat per Maffeo, junt a la ratlla de fons. Dani Parejo no va fallar i la pilota va entrar, forta i ben col·locada, i va ser el gol que resultaria definitiu quant al marcador.

Tres punts aconseguits sense massa brillantor, davant un equip molt seriós i molt intens. Tot amb tot, els catalans volien perdre temps inclús abans de marcar el gol, així que en fer-ho la cosa ja va ser una miqueta escandalosa. Però, així és el futbol, i cal superar aquestes situacions. El València ahir va saber fer-ho, sumant tres punts que li permeten mantindré el tercer lloc en la classificació i, també molt important, trencar una dinàmica preocupant que s’havia fet explícita en partits anteriors, particularment des de la derrota a Getafe.

Una nota important cal afegir: el debut de Vietto amb el València. Ja sabem que és un bon jugador i tots desitgem que triomfe a Mestalla. Ahir va tindre vint minuts, durant els quals va apuntar algunes de les seues qualitats, tot i que va fallar amb una pilota que hauria d’haver significat el 3-1 i la tranquil·litat de l’afició del València que va haver de passar la vesprada del Dia de Reis recolzant el seu equip. Tebas, ves-te’n ja!!!