Xicotets detalls determinen la superioritat valencianista a Riazor

Foto Superdeporte

Un xut d'Adrián al minut 92 va estar a punt de deixar al València sense arribar als 40 punts en la primera volta de la temporada. Acabar amb 38 punts hauria permés fer un balanç més que positiu d'esta primera part de la Lliga, però la tranquil·litat amb què havíem viscut la major part del partit era la pròpia d'una victòria. El davanter gallec, però, llançà alt, i la victòria va caure del costat de l'equip visitant.

El partit a Riazor no va ser el més brillant de l'etapa de Marcelino al València. Podria dir-se que la victòria no va ser injusta i que el València va controlar la major part del xoc, però la veritat és que el marcador es va moure a causa de xicotets errors del Deportivo. Primer, en un mal càlcul del porter local, que no va saber aturar un senzill xut de Guedes (el millor del València amb diferència, sobre tot a la primera part); després, en una distracció d'Albentosa, unida a la fortuna en el rebuig al llançament de Rodrigo des de fora de l'àrea.

A més, és cert que el Deportivo va dominar el començament del partit, tancant el València al seu camp i impedint enllaçar passades com acostuma. Tingué en eixa fase, l'equip local, diverses ocasions, sobretot una de Borges al travesser. Ja hem comentat en altres ocasions que és habitual que els rivals ixquen al terreny de joc amb una intensitat extraordinària que, per una banda, el València no pot igualar, però, per l'altra, no es pot mantenir els noranta minuts.

Anit, a Riazor, la intensitat del Deportivo baixà cap a la meitat de la primera part. A partir d'eixe moment, els del Túria van començar a dominar, a combinar i a crear perill, especialment quan Guedes s'acostava a l'àrea. Cada vegada que el portugués agafava el baló, els defenses rivals tremolaven; els seus xuts van estar a punt de desnivellar el marcador en dues ocasions abans del gol (una, amb un xut al segon pal que acabà en córner, i l'altra amb un colpeig fortíssim que se n'anà uns pocs centímetres per damunt del travesser).

Amb el gol de Guedes després de l'error de Rubén, la sensació de tranquil·litat i domini visitant es va fer evident. Una jugada després d'un córner que per poc no trobà rematador va poder posar el 0-2 abans del descans, però allò important era que ja s'havia alterat el 0-0 inicial i ja començaven a aparèixer els fantasmes del Deportivo, que està a prop del descens, així com les bones sensacions del València, que no per casualitat lluitava per completar una de les seues millors primeres parts del campionat.

A la segona part continuà la dinàmica de la primera. Un parell d'acostaments del Deportivo no van ser suficients per acoquinar els jugadors de Marcelino, que van continuar dominant. La defensa del València va estar molt ben organitzada en tot moment, i Garay va estar especialment ferm front a les freqüents centrades de l'equip local, que si bé no va tenir massa imaginació en l'atac, sí va ser insistent.

El segon gol del València va fer que la tranquil·litat semblara inamovible. El València tocava i controlava, es va permetre donar descans als davanters (un Santi Mina no massa participatiu, però que va intervindre en els dos gols, i a Rodrigo, que marcà el seu nové gol en Lliga) i al debutant Coquelin -qui va fer un partit tan seriós que quasi no trobàrem a faltar Kondogbia-. Cal destacar a dos jugadors poc habituals que ahir van demostrar que es pot comptar amb ells: Vezo, per un costat, que com a lateral dret va donar la talla i, sobretot, Maksimovic, qui treballant fora del seu lloc natural, va saber jugar el baló amb criteri pràcticament en tot moment i va recuperar la possessió per al València un nombre considerable de vegades.

Zaza va estar a punt de marcar un bon gol, però Rubén aturà, i Vietto va provocar el que per televisió va semblar un penal prou clar. Tanmateix, va ser Andone qui va marcar en una de les poques jugades en què la defensa valencianista no va impedir el remat dels davanters rivals. Va ser una llàstima no poder gaudir dels minuts finals en pau. Adrián va poder empatar vora el final, però llançà alt, i el València aconseguí els 40 punts. Els xicotets detalls van determinar el resultat del partit, però si algun dels dos equips va merèixer guanyar, eixe, pensem, va ser el València.

Ací estem, a meitat de temporada, en quarts de final de Copa i tercers en Lliga. No hi ha res assegurat, però avança el calendari i pareix que el València aguanta prou bé la marxa. En les pròximes setmanes, l'eliminatòria en què el València es juga les semifinals contra l'Alavés i un xoc directe contra el Reial Madrid, quart perseguidor immediat en Lliga (a més d'un altre partit a Gran Canària). Poc a poc arriben els moments decisius de la temporada, veurem si el València de Marcelino sap mantenir el nivell. F.A.